|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
------------------------
|
|
|
|
|
|
« Voltar
El becon de bissa
Na sera, pena vanti scurir, el Fermino lera tel prà co la cerla ntel afar de taiar vena e vica par darghe de magnar a le vache. El gavea scoasi finio el laoro quando el ga sentisto che na bestioleta lo ga becà tea man sanca. Co la sbrancada de vena in man nol ga mia visto chi lo gavea becà. Suito ghe vien un bruto dolor tel posto becà. El se tira indrio come par scampar. Te quela el vede na bissa intorciolada sconta ndoe el gavea taià la vena. La giralaca la ghe fea veder la lèngoa e i denti in tea boca verta. El ciapa na bacheta che’l gavea li darente e el ghe spaca la schena e el ghe sghissa la testa. Dopo el ciama so pupá par iutarlo. De li un poco de tempo el scominsia a star mal. I lo porta a casa e dopo netarse i lo mena al ospedale, montà su ntea mussa vècia. Tel ospedale i ghe ga dato le medissine che bisognea, ma el ga sofresto tanto co la fievre e el ga sentisto tanti dolori, ma el ga guario polito. De quela el se ga fregà.
Um vecieto del paese ghe ga racomandà che par spaventar le bisse e altre bèstie pericolose quando lu ndessa ndoe ghenera erba alta o scapoere, de sempre russarse aio tei brassi e tee gambe. Pi tardi el ga scominsià a deperar i stivai. Par dirve la verità, ai giorni de ncoi scoasi no se sente mia pi dir che qualchedun sia stà becà per qualche serpente. Fursi la sucede sol se lè stà par sbàglio.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Acompanhe-nos através de suas redes sociais favoritas: |
|
|
|
Nenhuma enquete ativa para exibir! |
|
|
|
|